Resistència ancestral
El problema:
Els arbres fruiters es cultiven en finques comercials durant períodes prolongats, de manera que s’enfronten a plagues, malalties i condicions ambientals adverses, com per exemple la sequera. Durant les últimes dècades, l’agrobiodiversitat dels fruiters cultivats s’ha reduït dràsticament, fet que limita la capacitat dels cultius de respondre a aquestes condicions tan desafiants, posant en risc la seva estabilitat i, en conseqüència, el valor comercial de la fruita o inclús la seva arribada al mercat. Les espècies properes silvestres dels fruiters cultivats, o fins i tot les varietats antigues adaptades, representen una font de gens de resistència i adaptació. Malgrat això, l’ús d’aquestes varietats per a la millora dels fruiters comercials és limitat a causa de barreres interespecífiques o a l’arrossegament de característiques negatives per a la producció comercial, de manera que es necessiten noves estratègies per aconseguir varietats millor adaptades.
L’aproximació:
El grup liderat per Txosse Aranzana i Amparo Monfort, centrat en genòmica de rosàcies, té entre els seus objectius facilitar i agilitzar la introducció de gens de resistència en varietats comercials. Per a fer-ho, estudia varietats de fruiters silvestres i antigues que s’han adaptat a condicions locals durant dècades per tal d’identificar quins gens les fan resistents, o, si més no, més tolerants, a malalties i plagues. L’equip investigador avalua els nivells d’infecció dels fruiters al camp i en hivernacles, obté descendències mitjançant encreuaments dirigits entre diferents varietats i n’estudia els genomes utilitzant tècniques de seqüenciació de nova generació i amplificant regions d’ADN mitjançant PCR.
Els descobriments i innovacions:
El grup de recerca ha desenvolupat mètodes d’avaluació de resistències, així com noves poblacions descendents de varietats resistents que estan servint per localitzar els gens que protegeixen de malalties com l’oïdi de la pomera i del presseguer o bé el foc bacterià de les pereres. Alguns descendents d’aquestes poblacions ja es poden utilitzar com a pares de noves varietats comercials, millors i més sostenibles. A més, l’equip també ha desenvolupat protocols i estratègies per a, comparant genomes, identificar regions úniques de les varietats resistents i així poder dissenyar marcadors de PCR que serviran per identificar les plantes que són resistents a malalties sense haver de realitzar proves d’infecció. La utilització d’aquests marcadors agilitza l’obtenció de varietats resistents a malalties, cosa que està reduint la necessitat de tractaments químics al camp, amb el conseqüent benefici mediambiental.
