Lluitant contra els fongs

El problema:

Les plantes pateixen malalties causades per fongs molt més que altres organismes, com els humans o altres animals. Les infeccions fúngiques destrueixen anualment un terç dels cultius destinats a l’alimentació, que podrien alimentar un 10% de la població mundial. A més, el problema va més enllà del camp donat que els fongs també provoquen grans pèrdues després que el producte s’hagi collit, ja sigui durant el transport, l’emmagatzematge o quan el producte es troba en mans del consumidor final. La pèrdua d’aliments no és l’únic problema: alguns fongs produeixen micotoxines, unes substàncies molt tòxiques per a la salut humana i animal. Existeixen pocs fungicides que siguin eficaços i segurs, i el seu rendiment és cada cop menor a causa del desenvolupament de resistències per part dels fongs, de manera que és necessari desenvolupar noves estratègies segures i respectuoses amb el medi ambient que garanteixin la sanitat vegetal.

L’aproximació:

El grup liderat per María Coca investiga nous sistemes per a combatre fongs patògens. Els seus estudis s’apliquen a malalties de cultius de gran interès econòmic, entre elles la malaltia més destructiva i estesa mundialment de l’arròs causada pel fong Magnaporthe oryzae coneguda com a fallada de l’arròs, la malaltia de l’oïdi del cultiu del meló causada pel fong de les cucurbitàcies Podosphaera fusca, i la podridura grisa causada per Botrytis cinerea que afecta les tomaqueres i els tomàquets un cop recol·lectats. El grup es dedica al desenvolupament de noves molècules antifúngiques que siguin naturals, segures i eficaces, i que puguin ser utilitzades com a alternativa o complement als fungicides convencionals.

Complementàriament, també estudien mètodes de producció d’aquests antifúngics utilitzant les plantes com a fàbriques (biofactories) mitjançant l’ús de virus de plantes “bons”, domesticats. A aquests virus se’ls han tret les parts patogèniques i se’ls ha afegit la informació necessària per produir els productes desitjats, de manera que no transmeten malalties i produeixen proteïnes antifúngiques. Aquests sistemes de bioproducció són més econòmics i segurs, i permetran dur al mercat aquests nous biofungicides.

Els descobriments i innovacions:

Els propis fongs produeixen substàncies per combatre altres fongs, particularitat que el grup ha investigat descobrint noves molècules antifúngiques i també inductors de les defenses naturals de les plantes, l’ús dels quals han patentat per a la seva aplicació en protecció de cultius. A més, el grup ha desenvolupat un sistema de producció biotecnològic d’aquests antifúngics mitjançant l’ús de virus domesticats de plantes, que també podria aplicar-se per sintetitzar altres molècules d’alt valor afegit, com vacunes o compostos terapèutics.